Diversos autors atribueixen
l’origen d’aquests exercicis a Zhong Li (Chung-li Ch’üan) de la dinastia
Tang (618-907).
La descripció del grup de 8 exercicis assegut, apareix per primer
cop a Zhongli Baduanjinfa, apèndix de Xiuzhen Shishu (Deu Textos per
al Estudi de la Realitat), inclòs al Cànon Taoista (Daozang,
TT 263, fascicle 125, juan 19), datat cap al segle XII. L’origen d’aquests
exercicis l’indica una introducció escrita per Zeng Zao, lletrat mort
pels vols de 1150 i autor d’una enciclopèdia sobre alquímia
interna (el Daoshu). Els 8 exercicis de Zhong Li van ser, segons ell, gravats
sobre un mur de pedra per la mà del Mestre Lü (Lü Dongbin);
així van ser transmesos al món.
Es diu que Zhong Li ve ser el mestre del ancestral Lü. Aquest, al
seu torn, va ser el precursor del Taoisme de la Realitat Completa, escola
de la qual en formà part Chang San-feng a qui s’atribueix l’origen
del Tai chi chuan.
Els exercicis de les 8 peces del brocat s’ha de considerar com un sincretisme
de tècniques gimnàstiques, d’absorció de l’alè,
de visualització i d’alquímia interna. És una sèrie
senzilla que suposa una transició, per una banda, de les tècniques
d’absorció de l’alè i els diversos procediments psicofisiològics
dels Tang i, per l’altra banda, al sistema d’alquímia interior dels
Song.
“La llegenda atribueix a Yue Fei (1103 d. C.) la posada a punt del Baduanjin
dret en l’època Song, encara que, en aquesta dinastia, tot sembla
haver-ho inventat aquest personatge: arts de llança, bajiquan, grapa
del àguila, qinna, xingyiquan, etc. El cert és que el Baduanjing
taoista va penetrar al monestir de Shaolin en els temps dels Song, a partir
d’un text conegut com a She Sheng Yaoyi. Es pot dir que, en la tradició
budista Shaolin, el Baduanjin va passar a dir-se Yijinjing Shi’er Duanjin
(12 exercicis de seda d’acord amb el clàssic de transformació
de tendons), però que només és una manera diferent de
comptar les accions i gestos rituals. No puc assegurar-ho, però crec
que la successió va ser, si fa o no fa, així: a l’any 1624 va
passar de mans taoistes a budistes, gràcies al continu intercanvi de
coneixements entre les dues escoles. Durant la dinastia Qing (1644-1911) es
va anar transmetent entre els mestres budistes en la forma del manuscrit titulat
“Yijinjing” (Clàssic de la transformació dels tendons). Contenia
els següents capítols: teoria general del yijinjing; tractat
de l’enfortiment interior; enfortiment interior del heroi místic; vuit
exercicis de seda per a l’enfortiment extern del heroi místic; gràfic
de les dotze postures. Al 1854, un home anomenat Wang Zuyuan, que residí
tres mesos a Shaolin, va veure aquest text i hi va reconèixer
els exercicis taoistes de Baduanjin. Va renovar el text i publicà
el Neigong Tushuo (explicacions i gràfics de l’exercici intern). D’aquí
se’n van extreure els vuit exercicis de peu dret que s’han transmès
intactes fins als nostres dies.
El Baduanjin a peu dret es va fer molt famós a partir de 1926,
quan W. C. Wang i Gunsun Hoh el van publicar en un diari de Shangai i va
fer furor entre els practicants de Taiji i Wushu. Tothom en parlava i l’incloïa
als currículums d’arts marcials. D’aquí ve la seva fama. Per
cert, en la dècada dels anys 30 i 40 hi va haver un grup de taoistes
relacionats amb la tradició alquímica i d’energètica
que van publicar dos periòdics amb poemes, explicacions, metodologies,
etc. sobre “estudis immortalistes, dirigits per Chen Yingning, un mestre
taoista d’especial transcendència, encara força desconegut a
Occident.
En fi, el Baduanjin va arribar a ser tan famós que es diu que era
el Qigong que practicaven el mateix Mao Zedong i Zhou Enlai. De fet va ser
un dels primers exercicis rehabilitats a la dècada dels 50, si bé
desposseït del seu contingut taoista i adaptat al missatge socialista
de la Xina del moment.” (Jordi Vilà Lista de Correo de Taiji 19/01/2001)
Les vuit peces del brocat a peu dret
Hi ha moltes variacions dels
vuit exercicis, en especial de la forma de peu dret que és la més
popular. És important d’entendre la seva intenció, la seva
arrel. Si comprenem aquesta intenció entendrem qualsevol de les seves
variants i la seva execució serà efectiva. La pràctica
dels exercicis requereix relaxació, suavitat i certa perfecció.
La respiració ha de ser lleugera i acompanyar els moviments. Les variacions
han de anar d’acord a la nostra capacitat per a avançar gradualment.
La descripció que segueix de les vuit peces del brocat a peu dret
s’adapta a la forma senzilla publicada per la Comissió d’Esports Nacional
de Xina que expliquen molt bé, amb diferents matisos, els autors
Sifu Sebastián González, qui l’ensenya segons la tradició,
i Yves Requena.
Segons el nostre nivell i objectius n’accentuarem uns aspectes o altres
en la seva pràctica, gimnàstica, visualització, etc.
- Sostenir el cel amb les mans regula les tres llars
- Apuntar a una àguila llunyana vigoritza la cintura i els ronyons
- Separar les mans regula la melsa i l’estómac
- Sacsejar el cap i balancejar les natges dissol el foc del cor
- Mirar enrere prevé les cinc debilitats i les set nafres
- Tocar els peus amb les dues mans vigoritza la cintura i els ronyons
- Punys tancats i ulls encesos augmenten la força muscular
- Elevar-se sobre la punta dels peus regula els sis meridians majors
Sostenir el cel amb les mans regula les tres llars
Reposem un moment en la posició de Wu Chi. A peu dret, amb els peus separats l’amplada de les espatlles i els malucs lleugerament basculats, ens ajudem amb una lleu flexió de cames. Somriem des del cor (figuradament) i prenem consciència del nostre centre de gravetat quatre dits per sota del melic.
Ens ajupim lleugerament, amb l’esquena recta i sense treure les natges. Creuem les mans davant del abdomen amb els palmells cara enlaire.
Elevem alhora les mans i el cos. La respiració baixa fins a l’abdomen.
Els pulmons s’omplen al mateix temps que pugem aspirant. Al arribar al pit
els palmells giren cap a nosaltres per orientar-se cap al cel.Continuem aixecant els palmells al mateix temps que elevem els talons. Finalment aguantem el cel totalment estirats, mentre enfonsem les puntes dels peus a la terra.
Procurarem que, en aixecar les mans, aquestes quedin en angle recte en relació als braços i que aquests estiguin rectes.
Relaxem la musculatura de les espatlles, braços i coll. La pelvis bascula i l’esquena s'estira recta.
Fem intenció d’empènyer cap amunt.
Poc a poc obrim els braços cap als costats com si fóssim un ocell que desplega les ales, en un cercle ampli; mentrestant espirem lentament buidant els pulmons de dalt cap a baix al ritme dels braços.
Repetirem aquest exercici un nombre fix de vegades; 6, 9, 24, 36 segons la planificació de la sessió.
La respiració mai ha de ser forçada, per la qual cosa la velocitat de l’exercici dependrà de la respiració i no al contrari.
Aquest exercici activa la circulació del triple escalfador (Sanjiao), un òrgan definit en la MTC, sense correspondència física que té per objecte sintetitzar i distribuir l’energia (Qi) al cos. El triple escalfador té tres àrees o llars, el cremador superior, situat sobre el diafragma i relacionat amb la respiració, el cremador mitjà, situat en la zona del estómac i relacionat amb la digestió, i el cremador inferior situat en la zona pelviana i relacionat amb l’eliminació.
En l’àmbit de la respiració desenvolupem una respiració completa: abdominal, toràcica i clavicular.
També fem un estirament del teixit conjuntiu (fàscia) que subjecta els òrgans interns els quals reben un massatge suau, i dels tendons. Notem com s’alliberen els bloqueigs produïts per la tensió acumulada, gràcies a l’acció integral d’ossos, tendons, músculs i òrgans.
Variació
Hi ha una forma més senzilla de fer aquest exercici. Comencem de la posició de ferms i aixequem les mans pels costats fins a encarar les puntes dels dits per sobre del cap. Els canells a l’exterior. No aixequem els peus ni encreuem els dits.
Apuntar a una àguila llunyana vigoritza la cintura i els ronyons
Fem un pas a l’esquerra i dobleguem els genolls per adoptar la posició d’un genet. Mantenim dreta la part superior del cos, amb les cuixes paral·leles a terra. La pelvis basculada manté recta la columna, sense que les vèrtebres lumbars facin flexió. Els genolls no ha de sobrepassar la punta dels peus, en el cas contrari podem fer-nos mal.
Estenem els dits índex i polze de la mà esquerra i tanquem els altres dits.
Empenyem cap a l’esquerra amb la mà esquerra i obrim el colze dret cap a la dreta, el colze a l’altura de les espatlles. La mà dreta tensa l’arc.
Eixamplem el pit i mantenim els ulls fixos a la mà esquerra, la mirada apunta a la llunyania a través del dit índex.
Només girem el coll i el cap. El tors roman orientat cap a davant. La cintura no gira.
Els moviments de les diferents parts del cos han d’estar coordinats i tenir una certa simetria.
(exhalació) Tornem al centre, els braços encreuats, però ara l’avantbraç esquerra per fora. Alhora elevem els genolls gairebé fins a estirar-los. Seguim amb l’exercici cap la dreta, de forma simètrica.
Encadenem algunes repeticions cap a l’esquerra i cap a la dreta.
Aquest exercici millora la respiració i les funcions circulatòries.
Pel moviment dels braços i l’extensió dels dits índex, l’exercici tonifica els meridians dels pulmons i de l’intestí gros.
També tonifica el Qi dels ronyons i el meridià especial du mai que passa pel ming men.
Separar les mans regula la melsa i l’estómac
Comencem en la posició inicial, Wu Chi.(inhalem) Posem les mans, paral·leles, a l’altura del estómac, davant nostre. Els palmells encarats.
(exhalem) Separem les mans: una puja per sobre del cap, el palmell cap amunt, els dits apuntant en la direcció de l’espatlla oposada; l’altra mà baixa, el palmell cap avall fins a quedar el braç al costat, el palmell encarat al davant.
Aixequem la mirada cap a la mà que està a dalt del cap.
(inhalem) Portem novament les mans a l’altura de l’estómac, però invertint la postura del començament, per separar-les al exhalar tot canviant a la postura simètrica.
Tindrem la sensació que les mans empenyen quelcom que oposa una certa resistència, però sense posar els músculs en tensió excessiva.
Aquest exercici regula els Qi del estómac, pàncrees i melsa. Disminueix el yang del estómac i augmenta el yin de la melsa. Millora la digestió, el trànsit i la circulació sanguínia.
Sacsejar el cap i balancejar les natges dissol el foc del cor
Fem un pas a l’esquerra i dobleguen els genolls per adoptar la posició del genet. Recolzem les mans al buit de les engonals, els polzes cap enrere. Fem flexió amb el tronc cap endavant posant-lo horitzontal. L’esquena ha de mantenir-se recta.
(inhalem) El tronc fa un arc de cercle cap a l’esquerra, al mateix temps carreguem el pes dels cos a la cama esquerra, que continua flexionada, mentre la dreta s’estira; l’espatlla dreta es tomba cap endarrere per tal d’estirar tot el costat dret: el braç esquerra resta doblegat i el dret s’estira al mateix temps que la mà dreta s’eleva una mica.
El cap, el tronc i la cama dreta queden en línia; la vista es dirigeix a la punta del peu dret, però no s’inclina el cap. Mantenir la postura un moment.
(exhalem) Retornem al centre per repetir l’exercici cap al cantó dret.
En inhalar, el pulmó del costat que correspon a la cama flexionada absorbeix el “foc del cor”. En exhalar, aquest foc ja refredat pel pulmó, s’expulsa a l’exterior. Aquest exercici “disminueix el yang i nodreix el yin”, assossega el cos i l’esperit. Adequat per a estats d’estrès.
Mirar enrere prevé les cinc debilitats i les set nafres
Comencem en la posició inicial, Wu Chi, a la que hem tornat desprès de l’exercici anterior (inhalem).
(exhalem) Sense girar la cintura ni el pit, girem el cap a l’esquerra tant com ens sigui possible; desprès, quan haguem arribat al límit de la rotació cervical la prolonguem amb el raquis tirant l’espatlla esquerra cap endarrere, però sense que la pelvis acompanyi aquest moviment. Acabem amb una lleugera rotació dels malucs a l’esquerra per permetre que la vista vagi enrere. El cap ha girat sobre un eix perfectament vertical: la mirada es dirigeix en horitzontal cap a l’infinit, i ha descrit un angle exacte de 180º (inhalem).
(exhalem) Tornar poc a poc a la postura inicial, la mirada cap endavant, sempre acompanyant el moviment; aquest moviment es farà rectificant primerament la pelvis, desprès les espatlles i finalment el coll.
Fem el mateix exercici cap a la dreta.
Tocar els peus amb les dues mans vigoritza la cintura i els ronyons
Des de la posició inicial ens ajupim lleugerament, amb l’esquena recta i sense treure les natges.
(inhalem) Elevem els braços lateralment per damunt del cap fins
a enfrontar els palmells. Girem els palmells cap endavant. La ment es dirigeix
al hui yin (perineu). S’ha de mantenir recte l’esquena fent una retroversió
de la pelvis.(exhalem per la boca) Les mans baixen amb els braços estesos, per davant del cos, fins a agafar els dits dels peus (si cal dobleguem els genolls). L’esquena recta en la mateixa línia de braços i mans. Estirem lleugerament els dits dels peus. Ens concentrem en el chan qiang (extrem del còccix), l’esquena recta a fi de permetre la circulació de l’energia fins al bai hui (la coroneta, l’extrem superior del cap situat en una línia imaginària que unís les dues orelles).
(inhalem) Redrecem el cos i deixem reposar les mans recolzades als ronyons, ens centrem en el ming nen (a l’esquena, entre els ronyons).
(exhalem) Estirem el tors lleugerament cap endarrere mentre elevem la mirada cap al cel i exhalem amb la boca oberta.
L’energia vital jing s’emmagatzema a la regió renal, punt ming men. Dirigim la concentració successivament a ming men, hui yin i chang qiang, procés que es descriu com “invocar-la al seu lloc de residència i fer que baixi”.
Punys tancats i ulls encesos augmenten la força muscular
Fem un pas a l’esquerra i dobleguem els genolls per adoptar la posició del genet. Mantenir dreta la part superior del cos, amb les cuixes paral·leles a terra. La pelvis basculada manté recta la columna sense flexionar les vèrtebres lumbars. Els genolls no han de sobrepassar la punta dels peus, en el cas contrari en podem fer mal.
(inhalació) Dobleguem els braços
cap al cos a l’altura de la cintura, els punys tancats, amb el dors de la
mà cap a baix, i relaxats. La vista es dirigeix cap a davant, els
ulls ben oberts.(exhalació) Despleguem el braç esquerra cap a davant mentre cloem ben fort el puny, el cercle format per polze i l’índex queda mirant al cel. El puny clos amb força i la mirada, ferotge, centrada en un punt imaginari al horitzó. Els músculs de la cara, del coll i de les espatlles han d’estar relaxats.
Repetim el moviment amb el puny dret.
(inhalació) Relaxem la mirada i els punys mentre el braç torna a l’altura de la cintura. (exhalació) Despleguem el braç dret.
El qi del fetge “eixampla el yang i desplega el yin”. Es regula l’energia generada amb els exercicis precedents transmetent-la als músculs.
Elevar-se sobre la punta dels peus regula els sis meridians majors
Comencem en la posició inicial. Mantenim ben alineats el cos i el cap.
(inhalació) Ens elevem poc a poc sobre la punta dels peus empenyent amb la part més alta del crani cap al cel. El mentó queda recollit cap al coll.
(exhalem) Baixem sense arribar a posar la planta a terra. Pugem un altra vegada fins a nou cops. Això es compta com un cicle.
Es pot començar amb la repetició de tres cicles i arribar a nou.
En acabar pot ser convenient estirar els bessons. Per fer-ho aixecarem una mica una de les cames i estirarem els dits del peu cap a nosaltres tant com puguem, empenyent el taló cap endavant. Després farem el mateix amb l’altra cama.
Distribueix l’energia per tot el cos.