El joc dels Cinc Animals
(Wu Qin Xi)
El creador del joc dels cinc
animals (wuqinxi) va ser el metge Hua Tuo de finals de la dinastia Han del
Est (anys 125 – 220). Aquests exercicis estan inspirats en pràctiques
xamàniques molt antigues de caràcter ritual i guerrer. Més
tard es varen relacionar amb els cinc elements i la seva correspondència
amb els diferents òrgans.
Hua Tuo va
escriure:
“El cos humà
necessita treballar i moure’s, però no és convenient sobrepassar
els seus límits. El moviment i el treball muscular contribueixen a
evacuar l’excés de greixos, fan que sigui fluida la circulació
sanguínia i possibiliten una certa immunitat general davant de les
malalties. És a dir: com l’eix de la porta que no es podreix mai
pel fet de trobar-se en moviment constant. Els savis avantpassats ens ensenyen
que hom pot assolir la longevitat si es mou tal com ho fan a la naturalesa,
l’ós i l’àguila”.
Quan tinguis
alguna molèstia física, comença a practicar la gimnàstica
dels cinc animals o la d’un dels cinc i no deixis de fer-ho fins que comencis
a suar, de manera que la cara et brilli i se’t desperti la gana”.
Els exercicis
dels Cinc Animals combinen la ment, la figura i la respiració. En
aquests exercicis és necessària una integració total
i completa de ment, esperit, cos, respiració i moviment. Els moviments
han de ser àgils, espontanis i flexibles. S’ha de respirar de manera
profunda i rítmica d’acord amb els moviments i actuar amb l’esperit
de l’animal del qual es fa el moviment.
El
Tigre, amb el seus ulls brillants, corre fent salts o gira el cos tan ràpidament
com el llampec, tot ensenyant les seves poderoses grapes; el Cérvol,
pel contrari, mansoi i obedient, es mou amb fermesa i agilitat al córrer
o quan s’està quiet, amb tanta gràcia que hom es veu empès
a estimar-lo. El Mico, entremaliat, ara s’enfila a un arbre per collir-hi
fruits, ara mira cap aquí o cap allà, mostrant una intel·ligència
gairebé humana; l’Ós, gros, és un animal que sembla
maldestre, però seré, en canvi els seu moviments fan que hom
s’alliberi de preocupacions i que s’expandeixi la seva caixa toràcica;
la Grua que estén les ales, es disposa a arrencar el vol, un cop arriba
al cel no se la veu, amagada rere els núvols, per reaparèixer
desprès entre ells com la figura d’algun déu celestial.
Hi ha diferents sèries d’exercicis que corresponen al joc dels Cinc
Animals amb variants, com hi ha hagut diferents escoles i famílies
en les quals s’ha desenvolupat i transmès aquesta pràctica
al llarg dels segles. Aquí es presenta la forma simplificada, estàndard.
El Tigre
És poderós,
heroic i arrogant; mai és covard. Se l’ha d’imitar en el seu esperit,
que expressa amb els ulls, i en el seu port, que s’expressa amb les grapes;
la força corporal, en fer la pràctica, ha d’unificar el que
és flexible i el que és dur, a la vegada, i la figura ha de
ser una combinació de tranquil·litat i de moviment.
En la figura és el rei de la selva.
A l’interior,
flexibilitat; a l’exterior duresa.
Al moure’s, com l’huracà; a l’aturar-se, com la lluna.
S’ha de mostrar el seu poder en llançar-se al combat.
|
|
Preparació. Posa’t ferm, però no intentis treure pit. Relaxa
tot el cos en aquesta posició durant uns moments.
1. Doblega els
genolls a poc a poc i baixa el cos, tot carregant el pes a la cama dreta.
Aixeca el taló esquerra per tocar el turmell dret i alhora posa els
punys a la cintura, amb els palmells cap amunt i mira cap a l’esquerra.
2. Fes un pas endavant cap a l’esquerra, segueix amb el peu dret al lloc,
fins que la distància entre ambdós talons sigui d’uns 30 cm.
i manté el pes sobre la cama dreta. Alhora porta els punys, encarats
entre si, a l’alçada de la boca, passant pel pit, i empeny cap endavant
amb els palmells oberts com grapes i amb els ulls mirant cap a l’índex
de la mà esquerra.
3. Amb el peu dret, fes mig pas endavant i toca el turmell esquerra amb
el taló dret, els genolls lleugerament doblegats. Al mateix temps,
porta els punys a la cintura, amb els palmells cap amunt i els ulls mirant
cap a la dreta.
Al llançar
les grapes projecta tota la teva força com si donessis una urpada,
espira. Al recollir els punys et relaxes i inspires.
4. Repeteix el pas 2, però en sentit contrari. Repeteix l’exercici
molts cops cap a l’esquerra i cap a la dreta, amb tranquil·litat
i prudència, similar a la del confiat tigre que es prepara per a
la lluita.
L’exercici fet de la forma descrita es pot associar
a l’element Fusta i actua sobre els meridians del Fetge i la Vesícula
biliar.
El Cérvol
En la imitació
del cérvol, el més important és la flexibilitat i l’espontaneïtat,
s’han d’evitar, tan com es pugui, les postures cohibides i la tibantor. S’ha
de mostrar agilitat i vivacitat tant en redreçar el coll com en desplaçar-se
cap endavant.
Fer flexibles el cos i l’esperit.
Cap obligació
ni sentiment d’opressió
Saltar, treure
el cap i dreçar el coll.
Fer que l’aire,
en la respiració, arribi fins a la cua del cérvol
i flexibilitzar
els tendons.
|
|
Preparació. Posa’t ferm, però no intentis treure pit. Relaxa
tot el cos en aquesta posició durant uns moments.
1. Doblega la cama dreta i estira la cama esquerra cap endavant amb el
genoll lleugerament doblegada. Posa el pes a la cama dreta.
2. Estira el braç cap a davant.
3. Fes rodar els braços en direcció oposada a les busques
del rellotge, assegurant-te que el cercle dibuixat per la mà esquerra
és més gran i que la rotació dels braços es
produeix per un moviment circular dels malucs i la cintura, i no pel moviment
de les articulacions de les espatlles. Repeteix alguns cops el moviment.
4 – 6. Repeteix els passos 1-3 però avança
la cama i el braç drets, posa la mà esquerra en tal posició
que el seu palmell encari el colze dret i fes rodar els braços en
el sentit de les busques del rellotge.
Repeteix moltes vegades l’exercici cap a l’esquerra i cap a la dreta
L’exercici fet de la forma
descrita es pot associar a l’element Foc i actua sobre els meridians del
Cor i Intestí prim.
El Mico
És despert
i àgil, mai està perplex. El mico es caracteritza per mostrar-se
molt viu i ràpid. Malgrat això, al executar els exercicis
imitant aquest animal, s’ha de conservar, la tranquil·litat i el
control dels moviments; és a dir que és necessari exercitar
la tranquil·litat interna i l’agilitat externa.
Romandre alerta
i àgil en tot moment.
Els salts han de ser ràpids com el vent.
La recollida de fruites semblarà natural.
No te mandra, el mico.
|
|
Preparació. Posa’t ferm, però no intentis treure pit. Relaxa
tot el cos en aquesta posició durant uns moments.
1. Doblega lentament
els genolls i fes un pas endavant amb el peu esquerra, alhora aixeca la
mà esquerra pel costat del pit a l’altura de l’espatlla, projecta-la
cap endavant com si estiguessis agafant un objecte i, amb el canell doblegat,
forma una grapa amb la mà.
2. Fes un pas endavant amb el peu dret i continua amb el peu esquerra al
mateix lloc, aixecant el taló de terra; al mateix temps, alça
la mà dreta pel costat del pit a l’altura de l’espatlla , projecta-la
cap endavant com si agafessis un objecte i, amb el canell doblegat, fes
una grapa amb la mà. Enretira la mà esquerra amb el colze
doblegat.
3. Fes un pas endarrere amb el peu esquerra i continua amb el peu dret
al lloc i amb el turmell separat del terra; alhora aixeca la mà esquerra
pel costat del pit a l’altura de l’espatlla, projecta-la cap endavant com
si estiguessis agafant un objecte i, amb el canell doblegat, forma una grapa
amb la mà. Enretira la mà dreta amb el colze doblegat.
4. Fes un pas endavant amb el peu dret i al mateix temps aixeca la mà
dreta pel costat del pit a l’altura de l’espatlla, projecta-la cap endavant
com si agafessis un objecte i, amb el canell doblegat, fes una grapa amb
la mà. Enretira la mà esquerra amb el colze doblegat.
5.-6. Repeteix els passos 2-3 però en sentit contrari.
L’exercici fet de la forma descrita es pot associar
al l’element Terra i actua sobre els meridians de la Melsa i l’Estómac.
L'Ós
El seu enorme pes
l’ajuda a caminar serenament, en ell no hi ha cap lleugeresa. L’ós,
però, es caracteritza per l’agilitat que manifesta fins i tot en
els moviments en aparença més feixucs. Els principals exercicis
que fa l’ós són girar sobre ell mateix, estirar alguna cosa
o empènyer-la utilitzant la força de les espatlles, així
doncs, en la realització del moviment s’ha de concentrar la força
interna en les espatlles i en la cintura per fer l’efecte que l’ós
és pesat, no és lleuger ni flexible.
La malaptesa
externa no amaga l’agilitat interna.
Destaca la lleugeresa malgrat la corpulència i l’aparent pesantor.
Els exercicis de l’ós s’executen concentrant la força a les
espatlles.
L’aire es baixa fins al Dantien.
|
|
Preparació.
Posa’t ferm, però no intentis treure pit. Relaxa tot el cos en aquesta
posició durant uns moments.
1. Doblega el genoll
dret i balanceja l’espatlla dreta cap endavant i avall, amb el braç
penjant; al mateix temps tira enrere l’espatlla esquerra i aixeca lleugerament
el braç esquerra.
2. Repeteix el pas 1, però en sentit contrari.
Repeteix l’exercici moltes vegades.
Variacions
1. Posa les mans com si les recolzessis damunt d’una taula davant de la
cintura. Tanca els ulls. Gira a l’esquerra tant com puguis tot fent lliscar
les mans per sobre d’un pla horitzontal imaginari. Desplaça el pes
a la cama dreta arrossegant les mans que continuen en el mateix pla. Gira
a la dreta tant com puguis. Desplaça el pes a la cama esquerra.
L’exercici fet de la forma descrita es pot associar
a l’element Aigua i actua sobre els meridians del Ronyó i de la Vesícula
Biliar.
2. Simula el moviment anterior però amb els ulls oberts i els palmells
de les mans una davant de l’altra.
L’exercici fet de la forma descrita es pot associar
a l’element Terra i actua sobre els meridians de la Melsa i de l’Estómac.
La Grua
La grua vola aletejant
lleugerament i serena, res en ella indica pesantor ni aturament. Al executar
els moviments imitant aquesta au, cal manifestar la seva arrogància
i altivesa, la naturalitat s’ha d’expressar tant en “les formes de volar”
com en les formes estàtiques.
La grua es planta
dreta com el pi.
Vola per entre els núvols.
Acostuma a aturar-se solitària en un punt.
No mostra signes de pesantor ni al volar ni al descendir.
|
|
Preparació.
Posa’t ferm, però no intentis treure pit. Relaxa tot el cos en aquesta
posició durant uns moments.
1. Fes un pas endavant
amb el peu esquerre, fes mig pas endavant amb el peu dret, alçant
el taló de terra; al mateix temps, eleva les mans al davant, obre-les
cap al costat i inspira.
2. Fes mig pas endavant amb el peu dret, abaixa els braços, ajup-te,
abraça els genolls i espira.
3. Posa’t dret, avança’t amb el peu dret, fes mig pas endavant amb
el peu esquerra, el taló aixecat; a l’hora eleva les mans al davant,
obre-les al costat i inspira.
4. Repeteix el pas 2, però avança el peu esquerre.
L’exercici fet en la forma descrita es pot associar
a l’element Metall i actua sobre els meridians del Pulmó i del Intestí
Gros.
Wuqinxi. Recopilació Li Deming
Wushu. Gimansia China para la Salud de la Familia
Qi Gong Yves Requena
